Diari de pràctiques I

26 de setembre

Avui ha estat el primer dia de pràctiques, en Miquel, el meu tutor, m'ha presentat als diferents membres que integren el dispositiu, malgrat que ja coneixia el CDIAP i a la majoria dels professionals del centre, no us he d'enredar, anava una mica nerviosa, doncs, el meu rol havia canviat, ara era la persona de pràctiques i no la Carme del Centre Ocupacional i companya de l'Institut.  He estat molt ben rebuda per tots, s'han mostrat molt interessats per la tasca que realitzaré amb ells.  Després d'aquesta salutació, ha començat la reunió, s'han tractat bàsicament dos temes:

• La formació d'un grup de pares, qui el formaria, quines característiques tindria, com el podrien anomenar (aquest punt ha estat molt debatut), quins professionals participarien, i amb quina periodicitat es podrien reunir.
• La primera trobada amb Pediatres i Infermeres, segurament es farà a finals d'octubre o començaments de novembre, el plantejament és realitzar dues sessions, la primera més teòrica, on s'introdueixi què és l'autisme, els seus trets, com detectar els possibles signes d'alerta, etc.  La segona més pràctica amb la presentació d'una cas.

Després d'un breu descans, es varen reunir amb tot l'equip per a debatre diferents aspectes d'interès per tots i informar de la reunió prèvia del dispositiu.

Escoltant-los m'he adonat que hauré de llegir molt per poder entendre i familiaritzar-me amb com es veu des de la perspectiva lacaniana l'autisme, i aquesta serà la meva tasca inicial.

Octubre

Durant uns dies he estat llegint un munt d'informació, tant la que m'ha recomanat i proporcionat el meu tutor com la que he anat trobant a la xarxa. He pogut disposar d'un espai per fer-ho, la sala de reunions del CDIAP, però, molt cops era difícil poder concentrar-me, doncs anava sentint les sessions de logopèdia, els nens i les seves famílies a la sala d'espera,... Això m'ha portat a que molts cops m'havia d'endur deures per casa, segurament això ens passa a tots una mica.  Però, com tot, també tenia la seva part positiva, podia observar sense interferir als diferents nens i nenes que acudeixen al servei, les seves particularitats, com era la seva relació amb la família i els altres nens, com s'enfrontaven a la separació, com eren rebuts pels diferents terapeutes i com es mostraven davant d'ells... 

Respecte a les lectures, UFF!!! quin embolic, què diferents són les visions sobre l'autisme, sobre aquest tema intentaré fer un petit resum a l'apartat d'autisme.

16 d’octubre

Avui, per primera vegada he pogut acompanyar al Miquel a de les escoles bressol del municipi, un cop al mes participa en un dels claustres, la finalitat del mateix és crear un espai on les diferents professionals del centre puguin expressar les seves preocupacions, dubtes, sospites, etc. Tant respecte amb algun dels nens i nenes que tenen en el seu grup, com l’aportar informació del treball que s’està realitzant amb algun dels nens que comparteixen amb el CDIAP, si han pogut observar avenços i tipus de tasca es fa amb ells, com responen, quin tipus de comportament tenen, com es relacionen amb els companys, amb la família...

Una de les mestres va començar a parlar d’un nen de 28 mesos, que havia entrat al servei a començaments de curs, després d’un mes havia observat una sèrie de comportaments que l’havien preocupat, s’aïlla, sembla que no hi senti, quasi no expressa, li costa acceptar la proximitat dels altres, no para de moure’s per l’espai,  no participa, no mira, ... Després de comentar entre tots, les diferents visions que tenen del nen, es va creure que, realment era necessari fer una intervenció, per començar es va plantejar una observació dins de l’aula, per part del Miquel del nen, que es realitzarà la propera setmana.

Continuarà....

17 d’octubre

Ja s’han establert les dates per les primeres trobades amb els Pediatres i Infermeres, el proper dimecres 24 la part més teòrica i el 7 de novembre la presentació d’un cas, el material està quasi preparat, però s’ha d’acabar d’arrodonir i presentar a l’equip.  De la posta en comú han sorgit qüestions, la primera feia referència al llenguatge que s’utilitzava, es considerava que havia de ser més planer i clar, de manera que pogués arribar al col·lectiu.  Les altres giraven al voltant d’aspectes més del format de la presentació.

Posem-li fil a l’agulla i a treballar.... 

24 d’octubre

La primera trobada s’ha valorat com a molt positiva i l’assistència ha estat bastant bona, els professionals que han acudit, pediatres i infermeres de diferents CAPs de la zona, s’han mostrat molt interessats i receptius a la presentació teòrica que se’ls feia sobre l’autisme i els seus signes d’alerta, com fer l’observació i quines passes s’han de seguir en cas de sospita per fer la derivació.

Malgrat el seu interès i participació, sobretot per part de les infermeres, expressen que no disposen de gaire temps en les consultes per poder fer una observació acurada dels nens i nenes, però, tot i així, intentaran estar més atents als comentaris i angoixes dels pares i procuraran establir un diàleg amb ells,  per esbrinar més informació.

La primera llavor està plantada...

El proper 7 de novembre es farà la presentació d'un cas clínic, que acudeix al CDIAP. d'aquesta manera es podrà veure millor aquells aspectes que es van tractar el l'anterior sessió.

30 d’octubre

S’ha fet una primera entrevista amb els pares de l’A. Per informar-los d’aquells aspectes que preocupen a l’escola sobre el seu fill i de quines serien les diferents actuacions que es farien a continuació, sempre que ells estiguessin d’acord.

 

La resposta del pare ha estat molt positiva, sembla que ell ja era conscient de que alguna cosa no anava bé, però pensava que podia ser que encara era molt petit i potser que anés més lent en els aprenentatges, però que d’un temps ençà veia que el seu comportament havia canviat.  La mare creu que tot el que li passa al seu fill és que surt poc a jugar al parc i que no pot estar gaire temps per ell, doncs ha de cuidar a un familiar, també expressa que en certs moments l'ha de deixar sol a casa i surt sense que ell ho vegi.  Se'ls comenta que és bo pel seu desenvolupament que quan marxin li diguin que ho fan.  

Malgrat les reticències de la mare, es mostren col·laboradors i accepten de bon grat tot allò que pugui ajudar al seu fill en el seu desenvolupament. 

6 de novembre

Us faré un resum de l’observació que s’ha fet de l’A. dins de l’aula.  

La primera activitat a observar va estar el “bon dia”, la mestra reclama la seva atenció amb una mena de baqueta, que utilitza per tocar el cap dels nens quan els anomena, l’A. imita el que fa la mestra durant breus moments.  Quan una nena li pren el lloc, ell marxa.  Mentre deambula per l’aula veu a la Sandra (directora del centre que a estones fa suport a l’aula) i obre els braços per a ser agafat, un cop ho aconsegueix, torna amb la seva activitat.  Després (per primera vegada segons diu la mestra) li torna la baqueta quan li ho demana.

Es desentén del grup, va cap a l’escala del tobogan i recupera el seu cotxet i el fa rodar, després puja pel tobogan i baixa de panxa.  Malgrat que el reclamen per la següent activitat, ell continua en el tobogan pujant i baixant les escales d’esquena sense gaire control.  L’activitat era anar veient el contingut d’unes caixetes, l’A. en una de les seves voltes per l’espai, s’atura i vol obrir-les totes (no té espera), mentre portava a la mà una clau anglesa (un altre dels seus objectes).  Continua donant voltes i es fixa, aturant-se, en una mena de calendari que hi ha a la paret (això ho fa en diferents moments), després continua amb l’activitat proposada (com si fos l’únic i no com un més entre els altres) i torna a deambular.

Se li ofereix un puzle, barreja les peces amb el cotxet, les buida i no les desa, canvia d’activitat, introduir unes xinxetes dins d’uns forats, se les frega per la cara (exploració?), marxa, vol veure aigua i agafa un got, fa la intenció d’omplir-lo, una nena li pren, davant d’això somriu i marxa cap a la porta del pati, que està tancada (té fal·lera per les portes) intenta obrir-la, agafa un got ple de dacs i els treu i posa dins.  Ha arribat l’hora del pati, els nens van cap a la porta, aparta els altres companys, sembla que li facin nosa....

Aspectes a destacar:

No parla, fa sons vocàlics que acompanyen l’acció.

Constantment està en moviment.

No sempre està disposat a respondre quan se’l reclama.

No es relaciona amb els altres companys, de tant en tant se’ls mira, però, breument.

Fa les coses sense anar en compte de si es pot fer mal o pot fer-lo.

Normalment els seu to muscular és rígid, només quan demana ser agafat es relaxa.

Camina de puntetes i amb els braços oberts.

14 de novembre

Vaga

20 de novembre al 5 de desembre

Després de l’entrevista inicial on es va poder intercanviar més informació sobre aquells aspectes observats a l’aula i les que les educadores van anar fent sobre el nen, és varen programar diverses sessions d’atenció amb el Neuropediatra i el Psicòleg per tal de fer el diagnòstic del nen. A continuació faré un breu resum de les dues sessions que s’han fet amb el nen i el seu pare amb el psicòleg.

Primera sessió 23.11.12 :

Entra plorant, s’estira a terra desconsolat, sembla que a la sala d’espera un altre nen li havia pres els colors, se li donen uns altres i fa un guixot, després comença el caos, vol jugar amb tot el que estava a la sala, passa d’un joc a l’altre sense parar-se gaire estona,  sempre amb una colors a la mà (li costa deixar les coses).  Escampa per terra tot, es dedica a obrir i tancar caixes, portes, etc. A treure i posar barrejant les coses, quan se li demana que ho vagi recollint, el nen, no ho volia deixar les coses al seu lloc, fent de nou una forta rebequeria. El pare, que estava present  a la sessió, va intentar convèncer al seu fill a fer-ho, comentant que la seva mare el té molt consentit i que es ella la que ho fa, se li comenta que és important ajudar-lo a que ho faci, de manera que pugui anar separant-se de les coses, doncs sembla que li costi deixar les coses, com si no volés perdre res.   Per tal de calmar-lo el pare l’agafa a coll, en nen lentament ho va fent i al demanar-li que s’acomiadi ho fa.

Segona sessió 30.11.12:

Quan es dirigeix cap a el despatx entra al del costat, doncs la porta era oberta, el pare el va a buscar i el porta.  Es torna a repetir l’activitat desenfrenada de la sessió anterior, va d’un joc a un altre: instruments, cuineta, castell, ..., sempre amb alguna cosa a la mà.  Demana aigua, és la primera paraula que diu dirigint-se a l’altre, sembla que demani ajuda al terapeuta per fer-ho.   Se li demana que segui un altre cop a la taula, aquest cop el terapeuta està al seu costat, per intentar que es trobés amb la presencia-companyia de l’altre, d’aquesta manera s’intentava, al mateix temps, marcar l’inici i final del joc,  es va intentar que quan deixava de fer una activitat desés les coses al seu lloc, costa molt però alguns cops ho fa.

El pare pensa que no entén gaire el que li dic i que no em fa cas, se li explica que en alguns moments ho ha fet i que ha respost a les seves demandes.

Al final de la sessió, a la falda del pare, mira directament al terapeuta, s’aixeca i va cap a la porta i l’obra, vol marxar sense recollir... Davant d’això, el pare comenta que a casa tenen totes les portes tancades perquè no surti.  Se li comenta que és important que pugui entrar i sortir, obrir i tancar, etc. I que pugui fer aquest doble moviment d’agafar i deixar.

4 de desembre

Per tal de recuperar el dia de vaga he acudit al servei tot un matí (un dia de lliure disposició ha volat), gràcies a això, he pogut estar present en tres sessions, la quarta no ha assistit tenia metge, i veure com es desenvolupavem, com es realitza la tasca terapèutica davant les diferents situacions, com s'adapten les mateixes a les característiques individuals de cada nen o nena, com es posiciona el terapeuta davant de cada un d'ells.  Ha estat un dia molt profitós i enriquidor.  També hem pogut anar plegats a la reunió de coordinació amb l’escola bressol, després de parlar amb la terapèuta per  a informar-nos d'un dels casos plantejats per ells.

Sessions

Nen de 2 any i 9 mesos

Tractat al CDIAP des de bebè per una lesió al néixer produïda en el moment del part, paràlisi braquial dreta.  Des de fa un temps acudeix al psicòleg per sospita de possible psicosi, sembla que s’ha descartat i que la seva evolució, encara que lenta, està sent bona.  Segurament la seva problemàtica de relació i comunicació ve derivada de la paràlisi, la seva evolució ha estat marcada per aquest fet, dificultant-li les seves possibilitats d’experimentació i exploració del medi, ha hagut de fer un esforç per poder anar construint els aprenentatges, cercant els recursos per fer-ho, utilitza la mà esquerra per totes les activitats ajudant-se de la dreta com a suport i d’altres parts del cos com la cara.  Quan una cosa no li surt o li costa molt, fa un so verbal, però no es frustra i continua provant-ho, si veu que per si sol no pot demana ajut amb el gest.  Durant la sessió ha fet diverses activitats, inicialment ha esta donant voltes per veure quina faria primer ha agafat la Tablet d’en Miquel i ha estat cercant jocs, entrava i sortia d’ells fins que n’ha trobat un que li agradava, li ha ensenyat com funcionava i al segon intent ja ho feia per si mateix, era un altre el que queia al aigua si no saltava bé, davant d’això pronunciava aigua i reia, un cop s’ha cansat a demanat per  pintar, jugar amb la cuineta, s’ha pujat a agafar coses de la prestatgeria, col·locant el seu cos de manera que pogués fer-ho tot sol, sembla que  vol fer-se gran i fer les coses per ell mateix, davant de les activitats que se li proposen  vol deixar clara la seva individualitat amb el “NO”, vol ser ell qui esculli quina activitat vol fer, que en moltes ocasions són les que se li diuen.  Per pròpia iniciativa, en algunes ocasions, desava les coses al seu lloc abans de començar un altre joc, d’altres seguia la consigna del terapeuta.

Al final de la sessió a anat a buscar al seu pare a la sala d’espera i ha tornat amb ell agafa de la mà, mentre el terapeuta parlava amb ell, el tenia apressat entre els seus braços i li ha proposat que mentre ells parlaven, jo em faria càrrec del nen, li ha faltat temps al nen per venir amb mi, ens hem posat a jugar a fer dinars i menjar a la taula, em posat els plats a taula i els coberts, em servia la sopa en un plat i me’l donava,  de manera que jo els anés situant a la taula, un cop ho em fet ens hem posat a menjar, després ho em recollit tot entre els dos.

Pares molt sobreprotectors,   li fan les coses, sembla que tenen problemes per comprendre el que està passant i com poden ajudar al seu fill a créixer, tenen una filla més gran intel·ligent i molt desperta, un altre handicap, amb el que es troben,  es que són immigrants i tenen moltes dificultats amb l’idioma i per entendre el que se’ls explica, sobretot la mare, per aquest motiu normalment l’acompanya el pare.

Nena de 3 anys

Acudeix al CDIAP per problemes de parla, al maig  comença a anar a l’escola bressol, actualment fa P-3.  Entra molt contenta a la sessió, va directament a la pissarra per dibuixar amb els retoladors,  va a la taula i agafa fulls i colors, comença fent gargots sense parar, més tard amb la col·laboració del terapeuta que li va donant significació a les seves produccions, fa dibuixos figuratius (per exemple: una nena a la platja),  li costa seguir les consignes, no té els hàbits de treball assolits, li costa la permanència .

Quan se li diu que la sessió està a punt d’acabar, la seva activitat es torna més frenètica, passa d’un joc a un altre sense parar gaire estona, s’enfada , no vol marxar, al terapeuta li costa de convèncer-la que ha de deixar les coses al seu lloc, cedeix i va recollint .  Se li demana que vagi a buscar als seus pares a la sala d’espera, ho fa i ve amb ells per tal de poder  fer un traspàs de com a anat la sessió i intercanviar informació, la mare comenta que estan fent una activitat proposada per  l’escola a casa, el calendari, diàriament i que al matí quan s’ha llevat, sense dir-li res, a dit molt contenta que havia d’anar a veure  al Miquel (terapeuta del CDIAP).  Ha fet una bona evolució, als pares inicialment els hi costa d’entendre que l’atengui el psicòleg i no només el logopeda.  Però des del servei pensen que cal esbrinar que s’amaga darrera dels seus problemes de llenguatge i ajudar-la a desenvolupar-se globalment.

Nena de 5 anys

Nena amb bon nivell cognitiu, però que es fa la nena petita i fa moltes  pallassades .  Durant aquesta sessió ha dibuixat una estona a la pissarra, però s’avorreix doncs els retoladors no funciones gaire bé, va a la taula i diu que vol fer  puzles, els va agafant del prestatge per ordre de dificultat, quan arriba a un més difícil el deixa per agafar un altre més senzill.  Diu que té set i se la convida a que agafi un got i begui, puja a un tamboret i ho fa, però acaba jugant amb l’aigua, se li diu que no ho faci i després d’insistir una mica torna a la taula, mentre va treballant,  el terapeuta em comenta que li agraden molt els contes i a la sessió anterior en van llegir dos, la nena al sentir-ho comença a recordar el conte de la Blancaneus i la Bella dorment, responent  a les preguntes que se li fan sobre els mateixos i dedica les seves fantasies mirant-se al mirall, s’acosta al mateix i va fent postures de princeseta. 

Quan se li diu que la sessió s’ha acabat, augmenten les ganes de jugar a tot, va agafant i deixant les coses, demana diferents jocs que estan desats a la part alta dels prestatges, pregunta que hi ha dins de les diferents capses, se li diu quela sessió ja ha finalitzat i que ha d’anar a buscar a la seva mare i al germà, però com encara no hi són, torna a la sala i continua la seva activitat de recerca, una mica més tard torna a sortir a buscar-los i ve corrents  s’escapoleix i s’amaga sota la taula, no vol marxar, un cop surt de la sessió torna a la sala dues vegades, per tal que la vagi a buscar la mare.

La problemàtica va aparèixer amb l’arribada del seu germà (ara té 2 anys) inicialment la relació era molt difícil per ella, els pares tenien por que li pogués fer mal, doncs se li posava a sobre sense ser conscient que era molt petit, és queixava d’ell, que li tocava les seves coses, etc. actualment ja parla en positiu del nen, per exemple: quan el terapeuta li pregunta per ell respon que és feliç.

Coordinació escola bressol

En les dos últimes reunions de coordinació amb l’escola bressol, es va estar parlant tant del cas d’en A. com d’altres dos nens, de 2 anys, que els preocupaven, doncs, els seus comportament se’ls hi feien una mica estranys i volien consultar-los.

Respecte a  en A. s’observen canvis en el seu comportament, evita a la nena que li pega, abans quan rebia somreia, ara marxa a l’aula del costat per fugir d’ella.  També han observat que comença a acostar-se més a l’adult,  quan se’l crida per realitzar alguna tasca acudeix i pot estar breus estones quiet, molt cops a la falda de l'educadora, per fer l’activitat, de tant en tant somriu i mira a les educadores i companys, ja no s’aferra tant  als objectes i es capaç de donar-los quan se li demana.

D.

Preocupa a la mestra la seva actitud davant les propostes que se li fan, si no li agraden s’enfada, mentre que a l’escola deixa de fer l’activitat que esta realitzant (menjar, jugar, etc.) i adopta una postura d’enfadat, a casa fa fortes rebequeries.  També comenta que a l’escola difícilment parla, la mestra pensava que tenis dificultats per fer-ho, però que un dia el va sentir parlar amb el seu germà i que té un bon vocabulari.

Quan es va parlar amb els pares d’aquestes observacions, van comentar que ja havia estat tractat amb anterioritat per trastorns de la són al CDIAP i que se li havia donat l’alta,  però que últimament havien  tornat a demanar ajut al servei, al veure que el comportament del nen no era l’adequat.  Es va demanar informació a la psicòloga que el porta al centre, va comentar que estava en tractament,  però que la seva assistència és molt irregular, deixa d’acudir si el veuen millor, anul·lant les cites. Sembla que en aquest moments estan molt preocupats pels seus descontrols, veient la necessitat de tornar a portar-lo al CDIAP regularment, dons la situació és insostenible.

O.

Controladora, vol dominar a la resta, agredeix, mossega, dóna cops de peu, ... a estones és una princesa d’altres es mostra com un dimoniet, sembla que senti una ràbia continguda  quan se li diu que no ha de fer aquestes coses, fa el gest de mossegar i donar puntades com si no es pogués controlar.  Vol ser ella qui mani qui vol que estigui al seu costat, traient de qualsevol manera al company que ocupa el lloc, a que han de jugar els seus amics, apartant als altres, els pren les coses, es mostra més agressiva, tant verbal com físicament,  amb els nens que tenen més dificultats, etc.  A casa comencen a preocupar-se, doncs aquest comportament el té als diferents espais del seu entorn, comenten que el pediatra ja els va dir d’acudir al CDIAP però no ha van fer, però que al consultar de nou per aquestes coses al pediatra han tornat a recomanar-li que ho faci.

El temps se'ns fa curt i queden moltes coses per parlar, però les activitats a l'escola continuen i s'ha d'acabar la reunió, concretem la següent que serà per després de festes.  Comentem que d'aquesta manera es podran anar veient millor els canvis amb els nens.

5 de desembre

Avui ha estat un dia de reflexió i intercanvi d'idees amb el tutor, tot planificant les actuacions que podria fer en el Pràcticum II, ahir en van enviar que havia estat acceptada la sol·licitud, em cregut important que pugui estar amb els diversos professionals del CDIAP, dins les sessions, de manera que em pugui fer una idea de com es treballa des de les diferents disciplines amb els nens i nenes autistes., d'aquesta manera impregnar-me dels aspectes clínics i veure com els podríem coordinar amb la tasca que es realitza a les escoles.

També hem pogut comentar diferents aspectes de les pràctiques que vaig realitzar ahir, com m’havia sentit dins les sessions, què havia observat, què en pensava, diferents aclariments sobre aquells aspectes més lligats a la seva orientació terapèutica , etc.

12 de desembre

Aquesta setmana durant les diferents sessions s'ha fet "cagar el tió", per fer-ho, tot l'equip des del primer al últim, estava involucrat d'aquesta manera podien aprofitar per a posar els regalets sota el tió mentre no estaven presents els nens i nenes, feia gràcia l'anar i venir de criatures corrent, amb qualsevol motiu, amb les mans plenes de colors, gomets, joguines, ... per les diferents estances del servei.  Les seves cares eren un poema d'alegria i il·lusió, la majoria havien canviat el plor per un somriure, no els costava gens separar-se dels pares per anar als despatxos, doncs, la setmana anterior ja els havien anticipat que farien.  Ha estat una bona manera de treballar aspectes de relació, cognitius i de comunicació i llenguatge.   

Conclusions

El poder tenir la possibilitat de fer les pràctiques en el CDIAP, ha estat molt enriquidor per a mi, doncs, he pogut veure com són atesos els nens i nenes, les seves famílies i com es porta a terme el treball de coordinació amb les escoles bressol, a part de poder conèixer, en primera persona, qui és el funcionament intern del servei. 

La meva experiència professional, bàsicament, es concentra en el treball amb adults discapacitats, tret d’un parell de cursos que vaig fer de mestre a l’escola especial.  La realitat, amb la que m’he trobat, és totalment diferent a la que estic acostumada, no només canvia l’edat sinó, també, el col·lectiu a qui s’adreça nens i nenes  que durant el seu desenvolupament mostren algun tipus de problema o risc de poder-los patir, constatant que molts d’ells, amb l’ajut adequat, podran superar-los, o bé podran comptar amb recursos per fer-ho; d’altra banda, també canvia l’enfocament de la tasca tant a nivell d’orientació dels professionals  com de la seva organització de centre, on queda palès que el seu funcionament és en equip multidisciplinar, establint trobades setmanals per tal de mantenir aquesta cohesió i espais de supervisió per poder reflexionar sobre la seva tasca terapèutica. Un altre dels aspectes diferenciadors és que, dins d’aquest àmbit, es realitza un treball dirigit a la persona i el seu entorn proper, des d’una perspectiva individualitzada davant dels diferents casos amb els que es troben.

La meva col·laboració amb ells, inicialment, estava pensada en la meva participació en el dispositiu d’atenció de nens amb autisme i psicosi aportant una visió psicopedagògica que permetés veure com es podria donar una resposta educativa en consonància a la clínica, però, com només es reuneixen un cop al mes, vàrem veure la possibilitat de poder treballar, conjuntament amb el meu tutor, en les diferents tasques que realitza: diagnòstic, tractament, seguiment, treball amb pares, coordinació amb les escoles..., d’aquesta manera tindria una visió més àmplia del servei i l’atenció que realitzen. En la mateixa línia, hem pensat que durant el pràcticum II podria estar en sessions amb d’altres professionals, com la logopeda, el fisioterapeuta, d’altres psicòlegs, etc., de manera que la meva visió fos més global, sense deixar de banda la coordinació i assessorament amb les escoles bressol.

Penso que hi ha molta feina a fer i poc temps disponible per fer-ho, durant les pràctiques m’he adonat que si pel meu tutor fos estaria molts més dies al CDIAP i a les escoles bressol col·laborant amb ells, sembla que estiguin mancats d’una figura com la del psicopedagog per poder realitzar la tasca de coordinació i orientació als educadors de les escoles, més pel fet de manca de temps, les seves agendes estan plenes, que per la seva disposició i preparació per a  fer-ho.