Diari de pràctiques II

Març 2013

Després de moltes dificultats per qüestions burocràtiques, he pogut iniciar les pràctiques, amb una mica de retard però amb moltes ganes per part de tots per a començar a treballar.

Des del CDIAP m’han demanat que comenci a preparar les trobades amb les Escoles Bressol de la zona, segurament es realitzaran el proper mes de maig, per parlar sobre l’autisme i psicosi infantil, què és l’autisme, com detectar-lo, quins canals utilitzar per a fer el seu diagnòstic, quina resposta educativa es pot donar, etc.  Aquesta tasca la realitzaré en coordinació amb el meu tutor de pràctiques i amb una altra psicòloga del centre.  Durant aquest més hem tingut vàries reunions per marcar una mica les línies de la tasca a realitzar.

Paral·lelament amb això, he pogut acompanyar al meu tutor en dues reunions de coordinació a l’escola bressol que anava durant el pràcticum I, per fer el seguiment dels casos iniciats durant els darrers mesos, en les mateixes s’han intercanviat informacions sobre el desenvolupament dels mateixos en els diferents àmbits (CDIAP i Escola), assessorant a les educadores sobre els diferents aspectes que han anat apareixen en les sessions, com a fonts de preocupació respecte a diferents nens i nenes de l’escola.  També s’ha informat de la realització de les jornades, mostrant molt interès per les mateixes.

Durant aquest període de pràctiques, donada la dificultat de fer-ho al el meu tutor, assistiré a les sessions terapèutiques amb una altra psicòloga, la proposta que m’ha fet és el seguiment de dos casos de psicosi infantil i un d’autisme (dos nens i una nena de vora tres anys).  Com ja sabeu per fer-ho es necessita el consentiment tant dels pares com de l’infant, en el cas d’un dels nens ja s’han fet les passes i no hi ha cap problema, començaré passades les vacances de Setmana Santa, els altres encara estan en espera...  Durant aquests dies previs he tingut diferents converses amb la psicòloga per tal de situar-me en els diferents casos que hem proposa, veient a l’hora com puc fer la meva intervenció.

Les sensacions són ambivalents, d’una part em neguiteja no estar prou preparada per a realitzar l’assessorament a les escoles bressol, es un repte i, com a tal, té el seu punt que te’n coratge per afrontar-lo, la qual cosa il·lusiona. 

8 d’abril 2013

Després d’una llarga espera, per fi he pogut començar a assistir, a partir del dia 8 cada dilluns, a les sessions amb  un nen de tres anys amb trets psicòtics, aquest cas va ser derivat des de una ludoteca de la ciutat, pel psicòleg del centre, el qual va detectar que alguna cosa no anava bé en desenvolupament del nen.

Des de el mes de setembre acudeix al CDIAP un cop a la setmana a sessió, s’ha observat un canvi positiu en el nen durant aquest període, progressivament a anat ampliant el seu vocabulari i, el que és important, expressant les seves pors, ell anomena “sustos” que normalment giren al voltant de sorolls forts o bé imprevistos.  Respecte al seu interès pel seus interessos a l’hora de jugar,  el que més li agrada és jugar amb vehicles, cotxes, ambulància, grua, trens i motos, que fa desplaçar-se per una catifa on estant dibuixades carreteres, senyals de tràfic i diferents edificis.  Malgrat això, segueix bé les propostes fetes per la terapeuta, i durant una estona realitza les activitats que se li mostren, desprès, normalment, demana  retornar al seu joc preferit o bé aquelles joguines amb les que ha jugat amb sessions anteriors que li han resultat gratificants.

Abans de començar la primera sessió la terapeuta em va demanar que fes una observació del llenguatge del nen i que fes un registre de les seves produccions literals, ella li dóna molta importància a aquest aspecte.   I em vaig posar mans a l’obra...

Per fer un resum, hauria de dir que el nen té un llenguatge disharmònic, tant pot construir frases correctament expressades, sobretot en aquelles que repeteix seguint el model i imitant a la terapeuta, com utilitzar una parla de bebè quant ho fa espontàniament durant el joc, també durant la sessió ha anat utilitzant diferents paraules que ha pronunciat de maneres molt diferents, correctament, canviant fonemes, eliminant parts de la paraula, o bé, afegir-ne, etc.  Per exemple, a voltes les “r” es converteixen en “l”, d’altres no, o pronunciar-les dobles.

La meva presencia no va representar cap problema pel nen, inicialment em va ignorar, ell estava immers en el joc i realment se’l veia molt ocupat.   Però, més o menys, a mitat de la sessió em va mirar amb curiositat i poc després em va incloure en el joc.  A l’acabar la sessió es va acomiadar amb un somriure i fent adéu amb la mà.

Durant el transcurs de la sessió es va produir un fet a destacar, va intentar arreglar un telèfon que deia que “s’ha roto” amb un cargol, però era l’animal, donant-li voltes com ho faria amb l’estri (no homònims), segons la terapeuta és un tret molt característic amb nens psicòtics.  També, em va resultar curiós el fet que mentre jugava va passar un tren, al sentir-lo es va aixecar corrents del terra, amb una expressió de por, que es va relaxar quan li vàrem explicar que era un tren que entrava a l’estació, i va començar a fer el tren i el soroll que feia, d’altra banda el fet que durant  llargues estones jugava amb silenci, com si estigués totalment sol.

Un cop finalitzada la sessió la vàrem posar en comú, va ser molt interessant, doncs, entre les dues vam poder donar una millor explicació a les diferents coses que vam anar apareixent.

10 d’abril 2013

Reunió amb el tutor, on vàrem parlar sobre la tasca a realitzar durant les pràctiques, dins dels dos nivells: la meva col·laboració en la preparació de les jornades amb les escoles bressol i la del seguiment d’un cas.  Dins del primer apartat, vàrem pensar que seria útil preparar un material de treball on pogués quedar reflectit com son els nens autistes i com es pot treballar amb ells els aspectes més curriculars, aportant exemples o recursos per a fer-ho.  En el seguiment del cas, vàrem pensar que seria bo que pogués anar a l’escola bressol, on ja em coneixen, per fer el seguiment del nen que vaig observar durant el semestre passat.  La propera sessió de coordinació en parlarem amb els professionals del centre i veurem si hi ha la possibilitat.

Penso que serà la manera amb la que pugui copsar millor quines són les necessitats reals del centre respecte a la seva relació amb el nen.

15 d’abril de 2013

Abans de començar la sessió amb el nen, l’Eva amb va comentar que a la ludoteca els preocupa el retrocés que ha fet el nen després de les vacances de Setmana Santa, no segueix bé les consignes, sembla desorientat, dispers, amb manca de motivació, etc.  Pensem que alguna cosa passa, per aquest motiu creiem que seria bo posar-nos en contacte amb ells per parlar-ne, doncs encara manquen uns mesos per acabar i és important poder esbrinar que es el que fa que es mostri tant diferent entre un entorn i l’altre.

A la sessió s’observen alguns canvis com, no entra directament a la sala, es va parant a la porta dels altres terapeutes, com si anés una mica despistat, al final reconeix la foto que hi ha a la porta i entra.

El joc és similar al de la sessió anterior, cotxes, grua, ambulància... però aquest cop s’inventa una història, la mare esta malalta i la porten a l’hospital per a curar-la, ell l’acompanya amb l’ambulància.  Parla dels perills d’anar sol, “solo no, susto”, introdueix una figura masculina (que no li posa nom) però que el cotxe “lo pilla”.  Associa el joc que esta fent amb el soroll del tren, que va escoltar la sessió anterior, anticipant el seu pas, anat a cercar-lo a la finestra.

Durant la sessió se li donen diferents consignes que el nen realitza sense cap dificultat.

En acabar el temps, se li demana que reculli, malgrat li costa una mica, sembla que es vulgui quedar una estona més amb nosaltres, ho fa i s’acomiada de les dues dient-nos adéu amb la mà.

Reflexions

A la posta en comú vàrem estar parlant de la diferència que existeix entre el nen psicòtic i el neuròtic, com aquest últim pot fer aquest comportaments diferenciats per cridar l’atenció, mentre que el nen psicòtic no ho fa.

També cal destacar que, segurament a causa del refredat que tenia l’Eva, la sessió va ser molt diferent a l’anterior, no va ser tant dirigida per ella i el nen va fer un joc més espontani, acompanyant-se en moltes ocasions per la parla.

Setmana del 22 al 26 d'abril de 2013.

La setmana ha estat molt canviant, tot allò que estava previst que fes, s’ha anat en orris, he hagut de canviar-ho sobre la marxa.  La reunió de coordinació del dimarts, on volíem comentar la possibilitat d’anar a l’escola bressol, s’ha suspès fins la setmana vinent.  La reunió amb el tutor l’hem hagut d’aplaçar doncs coincidia amb la primera reunió amb el grup de pares amb nens i nens autistes.  La sessió amb el nen s’ha anul·lat , doncs la terapeuta tenia reunió amb els pares i, ella és del paper que la presencia d’una altra persona, que els pares no coneixen,  durant la mateixa, podria interferir la dinàmica establerta amb la família.

Donats aquest cúmuls d’imprevistos i, d’altres de previstos que no em van avisar, es van despistar de fer-ho..., m’ha sabut creu pel temps perdut, però he pogut  aprofitar per avançar la feina que he de fer dins del dispositiu, sobre com poder enfocar la resposta educativa als nens i nenes amb autisme dins de l’escola bressol.

 

Amb la terapeuta hem quedat que em farà un traspàs de la reunió, també durant els propers dies té concertada una reunió amb l’educadora del nen, per fer el seguiment i recollir aquella informació rellevant del cas, de la mateixa també en parlarem, i veurem quines pautes se li poden donar per tal que millori la seva relació amb el nen i, a l’hora, pugui ajudar-lo en el seu desenvolupament, donat que encara li queden uns mesos per anar a P-3, intentant evitar que el nen faci un rebuig als aprenentatges, com sembla que està fent.  Per fer-ho, ens trobarem un dia durant la setmana que bé.

Reflexions:

Després d’aquest dies he pogut veure com són de diferents les sessions dels dos terapeutes, la base és la mateixa, el joc i, a través d’ell, anar acompanyant al nen en el seu desenvolupament, creant un espai on pugui anar expressant el seu món intern, les seves experiències i com són viscudes, com es relaciona amb les persones i amb els objectes, quina posició adopta davant el món, etc. i des d’aquí intentar ajudar-lo, sempre partint del que el nen o la nena ens aporta.  Però mentre que un marca molt els límits dins de les diferents activitats que el nen o ell mateix proposa, l’altre no.  Això queda palès en el mateix despatx, passant d’un ordre recollir les joguines quan es passa a una altra activitat; al caos, un garbuix de coses per  terra, acumulant-se tots els elements utilitzats durant la sessió. Mentre que en un dels despatxos l’element central és la taula i al voltant d’ella es realitzen la majoria d’activitats, a l’altre, la taula queda en segon pla, els jocs es porten a terme al terra.  Queda clar que en les sessions es reflecteix quin és el tarannà de cadascun d’ells i com al voltant del mateix s’utilitza l’espai terapèutic.

Un altre cosa que voldria comentar és que el diagnòstic que es fa sobre el nen o la nena surt bàsicament, entre d’altres, de l’observació del nen en els diferents espais,  del diàleg amb la família i l’escola i de la pròpia experiència i preparació del terapeuta.  No s’utilitzen, si no són necessàries, proves estandarditzades o qüestionaris  per fer-ho.  Cada cas és tractat com a únic, des d’una mirada que no etiqueta d’entrada, que es manté flexible i oberta al canvi, pensant que s’està davant d’un infant en desenvolupament.

29 d’abril de 2013

Abans de la sessió amb el nen, l’Eva, em va fer el traspàs de les diferents reunions que havia tingut amb la família i l’escola.   La família comenta que el nen des de fa un temps està tenint comportaments estranys quan el porten a l’escola, estan preocupats per aquest fet i els fa patir, doncs, sembla que es repeteixen alguns aspectes que creien que s’havien superat, com diferents estereotípies.  Veuen que mentre que a casa no han apreciat cap canvi significatiu,  que el nen està actiu, alegre, obert al que se li diu, etc.  A l’escola, els comenten, que està com absent, desorientat, que no segueix les instruccions, passiu, etc.  que sembla com si hagués oblidat tot allò que a anat aprenent.  Es senten angoixats, doncs, no saben que fer per a poder ajudar al seu fill, a l’hora, també, culpabilitzats d’alguna cosa que no saben ben bé que és, ja que des de l’escola se’ls qüestiona.

A l’escola, l’educadora comenta que no sap que fer amb el nen, que per més que insisteixi, el nen no col·labora, no fa les activitats proposades, està com absent i dispers, que quasi no parla i que està tancat en sí mateix.  Això es dóna des d’abans de Setmana Santa, donat que passen els dies i no ha vist millora ha parlat amb la família, per preguntar-los que passava, si li havien dit alguna cosa respecta a l’escola o sobre ella mateixa.  Després de fer una observació del nen a l’aula, es constaten aquest fets.

Donada aquesta situació i, per tal de canviar-la,  se’ls proposa tenir diferents reunions per poder parlar del tema i veure quins recursos se’ls pot oferir, des del CDIAP, per poder afrontar aquesta situació tant angoixant per ells (família i escola).

A la sessió el nen es mostra com actiu, expressa que vol i que no davant les diferents propostes que se li fan, engega diferents jocs, sempre al voltant dels vehicles: tren, cotxe, ambulància, etc. que fa servir, a vegades, com si els humanitzes posant-los a dormir a les habitacions de la casa de nines boca a munt, fent-los baixar per l’ascensor, etc. Davant la proposta d’introduir altres personatges humans (pare, mare i nen) es nega.  Segueix bé les instruccions com agafa el petit, el gran, el de color vermell, ... posa-ho dins fora, etc.  Pot fer una activitat immediatament després de veure-la fer per alguna de nosaltres, la qual cosa ens porta a pensar que té una bona capacitat d’aprenentatge.

Respecte al llenguatge, aspecte que normalment observo durant les sessions, la major part ha estat al voltant del joc i del que sentia dir a la terapeuta, fent repeticions, durant la sessió quasi no s’ha produït  parla espontània, excepte quan volia deixar clar les seves preferències.  També voldria comentar que mentre que estava a la sala d’espera amb la mare, he pogut observar com el nen es relaciona amb la mare i amb els altres nens que acudeixen al servei, voldria destacar un fet, un nen, mentre ell estava pendent del que la terapeuta deia a la seva mare, li ha agafat el joc que ell estava utilitzant, immediatament s’ha anat cap a ell i li ha preguntat “què haces” amb to inquisidor, defensant allò que considerava seu.

Em valorat amb l’Eva la sessió i li he comentat diferents coses que he anat observant durant la mateixa i a la sala d’espera, pensem que el nen està fent progressos en el seu desenvolupament, que s’està fent gran.

30 d’abril de 2013

A la sessió de coordinació amb l’escola bressol han sorgit temes molt interessants, a part del seguiment dels diferents casos presentats per les educadores.  A iniciativa d’una de les educadores i davant de la seva preocupació sobre com fer les entrevistes amb les famílies, pensa que necessiten rebre pautes per a poder fer-les més operatives, que moltes vegades no aconsegueixen fer entendre a la família allò que se’ls vol comunicar i que, a voltes, es tanquen o bé treuen importància al que se’ls diu sobre el nen o nena.  S’ha quedat que es faria una xerrada sobre el tema.  Durant la conversa he pogut compartir amb elles el que pensava, com iniciar-les per generar un espai de confiança partint dels aspectes forts dels infants i de la valoració dels pares, després d’aquesta intervenció, la conversa ha estat més distesa, semblava que els resultava més fàcil parlar amb mi que amb el terapeuta.

Després de la reunió hem parlat amb la directora del centre, per demanar el seu vist i plau per poder anar els divendres a la tarda a l’escola, per poder fer el seguiment de dos nens autistes que tenen al servei, un és el que ja vaig observar anteriorment.  La proposta ha estat ben acollida, fins i tot m’ha comentat que podria anar en d’altres ocasions.

Ja hi ha data per les jornades, seran el 22 i 29 de maig !!!!

Ara em toca treballar de valent...

3 de maig de 2013

He començat a anar a l’Escola Bressol, després d’una petita entrevista amb la directora, m’ha portat a l’aula on està el nen (A), que vaig estar observant el passat semestre, presentant-me a l’educadora que estava amb els nens, en aquell moment s’estaven despertant de la migdiada, mentre la seva mestra estava dinant, a l’estona va arribar i vàrem estar parlant una estona sobre quina era la meva idea sobre la tasca que volia desenvolupar, li vaig plantejar que volia fer una observació del nen, però interaccionant i participant amb el grup en general.  

Poc després, el nen, va arribar amb la seva mare, per ara dina a casa però això canviarà aviat i es quedarà tots la jornada.  Ha entrat com una bala, deixant a la mare a la porta mirant-se’l, no s’ha acomiadat d’ella per més que se li ha dit, per jugar amb els cotxes, primer sobre la taula on jo estava amb un altre nen, fent-los rodar i fent soroll i mirant-me directament amb un somriure, ha llençat un d’ells al terra i ha dit “s’ha caio”, observant la meva resposta. Aviat s’ha cansat i ha passat a jugar en una catifa on hi ha dibuixades unes carreteres, un altre nen se li ha acostat per jugar al mateix, “A” no s’ha immutat i ha continuat fent el mateix, sembla que no li molesti estar a prop dels altres i compartir l’espai de joc, la cosa s’ha animat al seure amb ells a jugar i, al final érem 4 nens i jo, jugant a la catifa, un d’ells (una mica trapella) li ha pres un dels cotxes, l’ha reclamat, però, al no tornar-li n’ha agafat un altre, a proposta meva, sense masses escarafalls.  De tant en tant sortia corrent a la porta que dóna al pati, pronunciant “toto, toto...” assenyalant una moto, també reclamava el iogurt que avia portat per berenar, sap que després de fer-ho surten al pati.  A l’estona s’ha cansat de jugar i la seva obsessió era repartir els pitets, quan se li deia que encara no era moment i es desaven al seu lloc, s’enfadava una mica, però si li feies altres propostes com mirar les imatges de la granja, les ampolles que pengen del sostre, durant una curta estona, la seguia i repetia part de les coses que li anava dient, com per exemple el sons dels animals el color de les ampolles, etc.   Durant tota aquesta estona de joc, s’ha deixat agafar a coll i en tot moment he observat que hi havia un bon contacte, fins i tot, en algunes ocasions eren a iniciativa seva.

Havia arribat l’hora de berenar, vàrem preparar les coses i ell estava molt neguitós per començar a menjar, no parava de reclamar i de donar els pitets als companys, se li ha anat insistint sobre el que s’havia de fer abans i després d’insistir una mica i de demanar-li que repartís els pitets als seus companys per ordre, cosa que ha fet de bon grat, s’ha assegut a la cadira i ha estat atent a la cançoneta que anticipa l’activitat i tots a menjar el iogurt amb galetes.  Un detall que voldria comentar és que mentre menjava, ha volgut compartir el seu iogurt amb mi, volent donar-me una cullerada, quan li he dit que no, me l’ha posat a la mà i l’ha anat agafant amb la cullera per menjar-se’l.  Un cop han acabat s’han rentat la cara i les mans i han recollit la tovallola i el pitet dins la bossa.

Un cop al pati, oh! frustració, les motos les tenien altres nens, corria darrera d’ells per a poder agafar-ne una, però no ho aconseguia, plors, grits, ... Li he fet diferents propostes i alguna li servia durant una estona, però sense parar de controlar on eren les motos.  Per fi una ha quedat lliure i ha sortit esperitat a buscar-la, començant a donar voltes pel pati sense para, amb força velocitat.  Poc després han arribat a buscar-lo la mare i la germana, que l’han anat perseguint pel pati fins que l’han atrapat, certament els hi ha costat una mica, s’ha parat però sense deixar-la.  La mare patia pel fet que el nen ploraria quan el fes baixar de la moto, però no ha estat així i ha sortit corrents quan ha vist que marxaven.

Reflexions

He pogut observar que hi ha hagut un gran canvi, positiu, en el comportament del nen, que m’han fet replantejar-me el possible diagnòstic que es va fer fa uns mesos sobre “A”, semblava que ens trobéssim davant d’un nen amb trets autistes, però veient el canvi que s’ha produït, diria que ens trobem amb un altre problemàtica.  S’aprecia un retard en el seu desenvolupament, sobretot a nivell de llenguatge, doncs ja té 3 anys, però hi ha una intenció comunicativa.  Estableix relació amb els altres, encara que aquesta vagi, la majoria de vegades, al voltant d’aconseguir allò que vol, utilitzant diferents estratègies, el gest, la mirada, el somriure, la paraula, l’acció, etc.

Certament, com em deia l’Eva, en nens tant petit s’ha de donar espai i temps per fer el diagnòstic, doncs si li facilites els recursos adients es pot generar un espai on, el nen, pugui créixer  com a persona.

6 de maig de 2013

A primera hora he estat comentat amb el meu tutor les observacions que vaig fer el divendres a l’escola bressol, m’ha demanat que les vagi anotant per després poder-les comentar, doncs, potser una bona informació sobre el nen als diferents àmbits.  Està d’acord amb que l’evolució del cas ha agafat un altre caire i que sembla que era una posició reactiva a l’entorn.

Després he entrat a la sessió amb el nen, aquesta ha estat molt similar a la d’altres dies, els jocs han girat al voltant dels mateixos objectes.  Malgrat això destacaria alguns elements nous com el dedicar-se a tallar un xurro de plastilina amb les tisores per desprès anar-los ajuntant en el remolc del tractor, segons l’Eva això és molt típic en els casos de Psicosi infantil, la necessitat d’ajuntar els fragments, dons ells mateixos es veuen com a parts inconnexes, cal dir que dins del remolc hi havia un nino “un clic” que es deia igual que ell.  Un altre aspecte diferent a d’altres sessions va estar el fet que després d’espantar-se d’un soroll, es va estirar al terra, dient “me tiro al suelo un susto” com si d’aquesta manera aconseguís trobar-se més segur i no el fes patir tant.

A la valoració vàrem estar parlant sobre aquests dos aspectes, sembla que poc a poc van sorgint elements per a poder veure com el nen comença a cercar recursos per anar avançant en el seu desenvolupament.

10 de maig de 2013

Quan he arribat a l’escola el nen “A” ja hi era, des d’aquest dijous s’està quedant a dinar, han aconseguit ajuts econòmics per a poder-ho fer, aquest aspecte a tranquil·litzat molt a la família, doncs el nen no menja gaire i és molt selectiu, passaria amb fruita, iogurts i cereals.  Per ara, a l’escola, continua fent-ho però ha consentit en tastar d’altres aliments.

Un altre aspecte important és que fa una estona de migdiada, sembla que a casa no ho fa mai i es manté en activitat constant.  Aquest canvis, segurament, han propiciat que el nen estigui més tranquil i pugui gaudir de les diferents activitats amb la resta dels seus companys, participant d’una manera activa de les cançons, dels contes, dels jocs, etc. i d’altres més individualitzades, en les estones de joc lliure, mantenint una permanència en les mateixes.  Hem pogut observar que durant una estona ha realitzat un joc imitatiu, veure d’una tasseta de cafè que el mateix ha cercat del prestatge. Ja no deambula  sense finalitat per l’aula, sembla que hi ha un objectiu en les seves accions.  Segueix les instruccions que se li donen, encara que de vegades li costa, si ell té en el cap que vol un altre cosa en aquell moment, però se’l pot reconduir verbalment.

A l’estona de pati, li ha tornat a passar el mateix s’ha quedat sense moto, per més que ha corregut per agafar-ne una, els altres nens s’han anticipat i no li han deixat, ha plorat una estona, però al proporcionar-li un altre joguina similar s’ha conformat, malgrat que ell estava pendent d’una moto en particular.  Mentre que no la ha aconseguida ha anat canviant de vehicle, ha corregut una estona i el deixava, n’agafava un altre, però no el convencia cap d’ells, encara que ja no se’l veia enfadat.

La mare i la germana han arribat a buscar-lo i, la mare, s’ha interessat per com havia anat el dia, s’ha aturat a parlar amb la mestra i ha estat parlant sobre l’alimentació del seu fill, mostrant-se molt contenta al saber que havia tastat una mica de pasta (espaguetis) doncs a casa no ho han aconseguit mai, malgrat que en alguna ocasió l’havien forçat  a fer-ho.  Se li comenten algunes estratègies que pot intentar portar-les a terme a casa.   Mentre la germana, deu tenir uns set anys, s’ha pujat al gronxador,   donant cops amb peu als nens que anàvem passat prop d’ella, fent-los caure, en cap moment he vist que, la mare, li corregís aquest comportament, he hagut d’intervenir jo, doncs estava a prop..., mentre he pogut veure diferents aspectes que m’han copsat. 

Reflexions:

Veure el canvi en tant poc temps del comportaments del nen, em fa pensar que en un entorn diferent del de la família millora, potser s’hauria de fer un treball centrat en la família, doncs, tant en l’escola com quan està sol a les sessions en el CDIAP es mostra d’una manera diferent.  També m’agradaria comentar amb el meu tutor (és el terapeuta que porta el cas) les meves observacions sobre la seva germana.  

13 de maig de 2013

La sessió amb el nen s’ha desenvolupat al voltant dels mateixos jocs que en d’altres ocasions, han tornat a sorgir aquells aspectes que li fan por que com intenta esmorteir-los.  Inicialment estava més callat que d’altres dies, semblava més tancat en si mateix, però un cop dins del joc ha anat seguin bé les instruccions que li donava l’Eva, malgrat que davant d’alguna de les propostes que li feia es feia el sord, o bé iniciava l’activitat per deixar-la quasi immediatament, això es donava sobretot quan intentava fer aparèixer les figures humanes, el pare, la mare, la mestra, ...  dins del joc.  Continua fent les representacions a través dels vehicles humanitzant-los.

Un cop acabada la sessió i posades en comú tots aquells aspectes que creiem importants, hem estat parlant sobre un altre nen que acudeix a l’escola bressol on vaig els divendres,   s’ha incorporat fa uns dies a la mateixa i encara està en període d’adaptació, sembla que ens trobem davant d’un nen amb autisme, m’ha demanat que faci una observació sobre el nen, com es relaciona amb els seus companys i amb la mestra i, molt important per ella, si podia veure quins són els seus objectes privilegiats, doncs encara no els ha descobert.

Reflexions:

Penso que el rol que volen que porti a terme és el de pont entre el CDIAP i l’escola bressol, d’aquesta manera poden rebre una informació sobre el nen més global, a l’hora des de l’escola bressol, el fet que puguin compartir les seves idees, els seus dubtes, la seva manera de treballar amb el nen,  veure com em relaciono amb ells, com establim el joc, etc. d’una manera directa en el seu propi entorn, els genera confiança, els ajuda i els tranquil·litza.

14 de maig de 2013

M’he trobat amb el meu tutor per fer-li traspàs de les observacions fetes a l’escola bressol, la conversa ha girat al voltant dels problemes que presenta a l’hora de menjar, doncs és molt selectiu.  També he aprofitat per parlar-li de la seva germana i les conductes que vaig veure que feia mentre esperava a la seva mare.  M’ha comentat que també acudeix al servei, encara que la seva terapeuta és un altra, sembla que està treballant amb ella els límits entre d’altres qüestions.

17 de maig de 2013

Avui m’he hagut de posar les piles, quan he arribat a l’aula m’ha vingut a buscar la mestra de l’aula del costat per dir-me que ja podia anar a veure al nen que porta l’Eva, poc després ha vingut a dir-me el mateix la directora.  Per aquest motiu he estat un estona amb el nen “A” i un altre amb el nen “B”.

L’evolució del nen “A” cada cop es fa més palesa, quan he entrat estava jugant, juntament amb d’altres nens, a passejar-se portant un carret de bebè, ha deixat de banda els cotxes i el jugar sol per fer-ho al costat dels altres, també ha fet joc imitatiu aquest cop pentinant-se amb un raspall.  El llenguatge cada cop és més evident i més ampli, fa les demandes a través de la paraula amb l’acompanyament del gest, vol fer-se entendre per aconseguir allò que vol, berenar, sortir al pati, etc.  Començo a veure que pot expressar els seus sentiments tant de plaer com de disgust, es capaç de reclamar allò que vol i que tenen els seus companys a traves de la paraula i l’acció, encara que aquesta s’ha de treballar una mica, doncs és bastant invasiu.

El primer contacte amb en el nen “B” ha estat molt gratificant, doncs, m’han donat espai, tant la mestra com el nen,  per a poder interactuar amb ell, fins i tot li he pogut canviar el bolquer.

Gràcies a aquesta possibilitat he pogut veure quins són aquells aspectes, que penso que poden ser un inici per poder treballar amb ell, li agrada experimentar, manipular, observar, etc. amb la sorra, la pintura, la cola, el iogurt (que sense voler s’ha llençat a sobre durant el berenar), també ha agafat dos cotxes un a cada mà realitzant uns moviments molt particulars amb ells, se’ls passeja pel cos, he pogut observar com s’ha passat força estona en el racó de la cuina  jugant  amb la fireta (ha fet que menjava amb una cullera de fusta).  Però, no he observat que tingui cap objecte en particular que li doni seguretat (aquests eren els deures que m’havia posat l’Eva).

Una cosa que m’ha cridat l’atenció és que després de menjar-se el berenar, s’ha posat el dit a la boca i s’ha posat a succionar.

Durant el canvi de bolquer no li ha agradat estar estirat, per aquest motiu l’he canviat d’en peus, ell ha col·laborat mentre ho feia, mentre s’agafava de les meves espatlles per mantenir l’equilibri.

Al pati he pogut estar amb els dos nens, una estona amb cadascun, amb el nen “A” hem fet carreres de motos on participava ell i un altre nen, jo era qui els donava la sortida i els rebia a la meta (tots guanyaven), s’ha pogut esperar a que donés la sortida i fins i tot ell mateix deia “Preparados, listos, ya”. 

  

El nen “B” només ha sortit al pati a pujat a una de les construccions de fusta amb un tobogan i s’ha posat a jugar amb els granets de sorra que hi havien, els anava agafant fent la pinça i el deixava caure en una mena de pluja, tot observant el seu recorregut, mentre els altres nens li anaven passant pel costat per llençar-se pel tobogan, ell sense immutar-se continuava  fent la seva tasca, he volgut veure si podia acompanyar-lo en aquesta activitat, m’he omplert la ma de sorra i li he ofert el nen, en veure-ho, l’ha anat agafant de la meva mà i l’ha anat deixant caure, amb la mateixa expertesa d’abans.

Reflexions

Cada cop em sento millor a l’escola bressol, m’han acollit molt bé tant les mestres com els nens, primer una mica encuriosits però a l’estona em fan sentir com un membre més de l’equip, convidant-me a participar de les diferents activitats que es realitzen.

Inicialment els vaig dir que aniria dues o tres setmanes, però tal com van les coses em sembla que l’experiència serà més llarga. No sé si pel fet que els puc fer suport en la seva tasca educativa (jornades reduïdes no cobertes, manca de personal, etc.) o bé pel fet que poden anar comentant in situ els diferents aspectes que van apareixent en el seu dia a dia que els preocupen respecte a diferents nens i nenes que tenen a l’aula.  Sigui la causa que sigui sento que compten amb mi.

20 de maig de 2013

Aprofitant que jo tenia festa i el CDIAP estava obert, he anat a passar tot el matí, gràcies a això he pogut fer el traspàs de tot allò que vaig observar a l’escola el passat divendres, l’Eva ho ha trobat molt interesant, fins hi tot m’ha comentat que la logopeda del centre ha utilitzat el moviment que fa el nen “B” amb els cotxes pel seu cos com a senyal de vull, sent aquest el primer signe comunicatiu juntament amb el de la salutació movent la mà, encara que ho fa imitant el que veu, és a dir amb el palmell de la mà cap a ell.

Després vaig poder estar present en diferents sessions terapèutiques, tres nens i una nena d’entre 3 i 4 anys, amb el meu tutor.

El primer cas era un nen que partia d’una problemàtica de l’espectre autista, inicialment, fa poc més d’un any, només feia rodar un platet durant la sessió, no es relacionava amb l’entorn, no parlava, etc. a l’actualitat pot expressar-se a través de la parla, pot comunicar els seus interessos, acceptar els canvis i establir relació amb els altres.  S’ha de destacar que gràcies a la tasca realitzada entre tots, família, escola, CDIAP i el propi nen, s’ha donat un salt qualitatiu en el desenvolupament del nen.  Durant la sessió va estar jugant a diferents joc amb la iPod del terapeuta, mostrant una gran destresa al fer-ho, ell mateix cercava el joc que volia, esperava a que s’activés, seguia les passes del joc, podia compartir l’aparell si se li demanava amb insistència, acceptant els torns de joc.  Al final de la sessió es va produir un canvi, va demanar el mòbil per continuar jugant, però, aquest cop el terapeuta li aguantava, això el va fer entrar en una petita crisi, plorant i fent rebequeries, sembla que aquest fet li va trencar els esquemes, tot expressant que era d’ell i volent retirar la mà de l’adult, la situació es va poder reconduir amb l’ajut de la mare, que en aquell moment va entrar a la sala.

Tant el segon com el quart cas es tractava de dos nens que tenen diferents dificultats en el seu desenvolupament, cognitius, de llenguatge i  se seguretat amb ells mateixos.  En les dues sessions, després de la sorpresa inicial de la meva presència, van acceptar-me i, fins i tot, em van incloure dins dels jocs que van establir en la sessió, sobretot la nena, que després de jugar amb el castell i representar la llegenda de Sant Jordi, ens va preparar menjar a la cuineta i ens el anava servint.   El joc del nen, en un primer moment va girar al voltant dels cotxes i com aquest anaven atropellant el peu del terapeuta, després va voler que en Miquel li dibuixes diferents tipus de tauró a la pissarra, que ell anava esborrant i demanant-li diferents característiques, més gran, amb dents, etc.  Constantment anava demanant que li donés la meva opinió sobre els dibuixos, com si necessités que una tercera persona el recolzés en les seves produccions.

El tercer cas va estar una primera visita per tal de fer el diagnòstic del nen, van acudir la mare, una intèrpret, doncs són magrebins, i el nen, el motiu de la consulta és que el nen no fa cas, que posa en perill la seva integritat, escapant-se de la mare  pel carrer, tocant el foc i d’altres coses amb les que es pot fer mal, que li pega a la seva germana petita, malgrat que se li diu que no ho ha de fer, continua fent-ho.  Des de l’escola diuen que quasi no parla, que va a la seva i que no fa cas al que se li diu, la qual cosa els preocupa.

Dins de la sessió em vaig sentir una mica incòmode,  sobretot quan la mare es va posar a plorar davant la insistència sobre el tema de la comunicació al nen de la mort del seu pare, fa quatre mesos, la mare pensa que no ho entendrà i li amaga, li diu que ha marxat però que ja tornarà, el nen pensa que està dormit, doncs així el va veure l’ultima vegada a l’hospital. Malgrat se li va destacar que era important pel nen saber la veritat, ella pensa esperar a que sigui més gran.

Certament és complicat poder establir un diàleg en aquest casos, doncs es perd la fluïdesa, generant-se espais de silenci que dificulten la comunicació per part de tots.

Durant la sessió vaig canviar el meu rol, vaig passar d’observadora a intervenir en el joc del nen, aprofitant la demanda, gestual, que va fer el nen per rentar-se les mans, doncs havia estat dibuixant a la pissarra i es va tacar,  gràcies a això vaig poder interactuar amb el nen, el vaig ajudar a fer-ho, em va demanar aigua per beure, ho va fer i després va voler rentar el got amb sabó, mentre ho feia em parlava i, a l’hora, em  va deixar que l’ajudés en les diferents passes de la seva activitat, malgrat  que l’entrevista ja havia acabat ell volia continuar jugant, amb mi, a la pica, costant-li una mica donar per acabada la sessió i marxar amb la mare.  Aquesta activitat compartida i el fet que fes les demandes a través de la paraula, ho vàrem valorar com a positiu.

Al final de les sessions vàrem anar comentant diferents aspectes de cadascun dels casos, posant en comú els diferents aspectes que van anar sorgint.  També vàrem estar parlant sobre les jornades i com es desenvoluparien, vaig aprofitar per parlar-li de les expectatives que tenen a l’escola bressol de les mateixes, de la necessitat que tenen sobre el que se’ls donin eines per poder treballar amb els nens i nenes que presenten trets autistes.

21 de maig de 2013

Hem anat a l’escola bressol per fer la coordinació però s’ha hagut d’aplaçar, doncs, se’n havien oblidat de la data, em quedat per la propera setmana.

22 de maig de 2013

Primer dia de les jornades adreçades a les escoles bressol, la resposta ha estat important, han acudit, prèvia inscripció gratuïta, més de vuitanta persones, la gran majoria mestres i educadores de les diferents escoles públiques i privades.

Amb molts nervis per part dels diferents ponents, doncs era la primera vegada que ho feien davant de tantes persones i amb alguns problemes tècnics de so, s’ha pogut parlar sobre l’autisme, de què es tracta, quines són les explicacions científiques que es donen, quines són les seves característiques, com poder-ho detectar des de l’escola, amb quins mitjans, etc.

Després d’aquesta aproximació teòrica al tema, s’ha obert un torn de preguntes, en molt casos s’expressava el desconeixement sobre el tema i s’han fet reflexions sobre diferents aspectes que ha anat sorgint, ampliant la informació a través de les participacions d’altres membres del servei com el Neuropediatra.  En d’altres casos s’ha comentat que alguna de les característiques a observar es donaven amb bastants nens petits, com per exemple els trastorns de la son o bé alimentaris, davant d’això s’ha comentat que s’ha de donar un conjunt de símptomes per poder fer el diagnòstic i també que aquest no es dóna fins els tres anys, per la labilitat del nen en aquest període de la seva vida.  Malgrat això quan abans es detectin les dificultats en la comunicació, la conducta i les relacions socials del nen o la nena, abans es podrà actuar de manera que el pronòstic sigui més favorable.

També han sorgit aspectes més pràctics que s’han posposat a la sessió de la propera setmana.

24 de maig de 2013

He estat a l’escola bressol participant de la dinàmica de l’aula on està el nen “A”, cada cop està més adaptat, comença a jugar amb els altres nens, participa de les activitats, accepta de tastar d’altres aliments, es comunica amb la paraula, el seu llenguatge es va ampliant ... Tothom està molt content de la seva evolució, cal destacar que aquesta ha donat un gran salt des de que acudeix a l’escola tota la jornada.  S’han de continuar treballant els límits en molts aspectes, doncs, comencen a aparèixer conductes agressives si no aconsegueix allò que vol, aquesta setmana ha mossegat a un company.

Durant el berenar la mestra s’ha posat al seu costat, mentre jo em feia càrrec de la resta de nens i nenes de l’aula, d’aquesta manera el nen ha consentit menjar pa amb tomàquet i pernil en dolç, inicialment ho anava escopint, però amb paciència i cantant-li cançonetes s’ho ha menjat tot.

Al pati he aprofitat per fer traspàs de la informació que em varen donar al CDIAP la seva terapeuta i la logopeda, sobre els signes comunicatius que han anat introduint, el de salutació ja el fa de manera espontània a l’escola.  Després he organitzat un joc compartit amb els diferents nens que anaven acudint al voltant del nen “B” i els seus interessos “la sorra”, el nen s’ha mostrat molt content en tot moment, inicialment li he ofert amb la meva mà sorra, que ha agafat i la fet caure com si plogués, jo també ho feia, desprès m’ha agafat la mà i la girava per fer caure la sorra, els altres nens m’anaven portant la sorra per omplir-me la mà i ell, rient, la buidava, al final ja no sabia que fer amb tanta sorra, doncs eren set o vuit nens al nostre voltant, “B” no s’ha sentit malament en veure’s envoltat de tants, el joc ha durat més o menys cinc minuts, després s’ha separat una mica i ha continuat jugant de forma individual.  Jo he hagut de seguir amb els altres, em acabat de sorra fins les celles....

Conclusions finals

Quan pensava que poder dir en aquest apartat, creia que hauria de dir que donades les dificultats a l’hora de començar les pràctiques, que quasi bé al final de les mateixes es va poder concretar amb l’escola la meva assistència al servei per fer el seguiment del cas i, un llarg etcètera no havia pogut seguir el pla de treball inicial, però al repassar la Pac 1 veig que excepte el pla d’intervenció, ja he fet les diferents fases que em vaig proposar.  Penso que això s’ha degut a que m’he involucrat tant en la tasca que sense adonar-me he anat assolint les diferents etapes, deixant-me portar per la pròpia dinàmica que anaven agafant les pràctiques.  Potser aquest retard comportarà que sigui un altre el que, si ho veu possible i necessari, porti a terme el pla d’intervenció, però d’altra banda a afavorit que pogués conèixer com treballen els diferents professionals del servei, que hagi pogut veure a diferents nens i nenes en sessió, participar en les diferents fases de diagnòstic, d’entrevistes amb famílies i mestres, observacions d’aula, reunions de coordinació, ..., és a dir, m’emporto una maleta plena d’experiències que, potser d’una altre manera, no l’hagués pogut omplir tant. 

He de dir que ha estat molt enriquidor per a mi el poder conèixer des de dins tant la tasca que realitza el CDIAP, a través dels diferents professionals del servei, d’atenció als infants, les seves famílies i l’escola, la intervenció amb cadascun dels nenes i nenes des de la seva globalitat, com la feina que es realitza a l’escola bressol, podent fer de pont entre ambdues realitats.  Els he d’agrair a tots el fet que m’obrissin les portes i em deixessin entrar per a poder participar de la seva tasca diària, que hagin valorat les meves aportacions, que tinguessin la confiança d’expressar-me els seus dubtes, les seves opinions, les seves expectatives, etc. sense embuts.

Un aspecte que he de comentar és que he trobat a faltar el poder participar activament de la tasca preventiva del Dispositiu, doncs es reuneixen els dimecres al matí i no puc assistir a les reunions per coincidir amb l’horari de feina.  En aquest aspecte m’he hagut de quedar-me en un pla més secundari i, viure aquesta part a través de les reunions de seguiment amb el meu tutor, on anàvem comentant diferents aspectes relacionats amb la preparació de les jornades, aportant la informació que anava  trobant a la xarxa, de les trobades amb les mestres de l’escola, de la família, de la interacció en els diferents entorns on el nen i la nena es desenvolupen, etc.  He pogut fer aportacions però penso que informals, quedant aquest apartat una mica lluny de les expectatives inicials.